La teoria de la caiguda lliure és l'excusa perfecta per a colar-se en l'univers relacional de les dos protagonistes. Un ventall de bucles tant físics com emocionals guiats per les evidents carències pròpies que les porten a expressar l'amor de la forma més inevitablement maldestra i sincera. La impotència de no saber com sostindre la relació es traduïx en paraules acrobàtiques que es contradiuen amb carinyo i agressivitat. On els cossos es comuniquen a través de les caigudes dins del vaivé de fina línia entre el quotidià i l'absurd. Un paracaigudes les salvaria de la caiguda lliure? O només la faria més llarga?