Edicions anteriors

Fins Al Cel es una evocación al espacio-tiempo, un proceso vital que forma parte del ADN humano, que nos permitirá ver hasta donde llegan los límites.
Una historia sobre la diversidad de trayectorias, viajes e identidades que nos ayuda a entendernos y decodificarnos. “Cada lugar se ha narrado cientos de veces y tiene tantas versiones como ojos lo han visto.”
Se trata de un espectáculo de circo contemporáneo, en su última fase de creación, sin texto, con música en directo, y que presenta la técnica circense desde el punto de partida de la creatividad y la innovación, a través de la barra
rusa, las banquinas y los portes colectivos.
Con una dramaturgia no explícita, que se cierne en torno a cómo las diferentes identidades pueden enfrentarse a atravesar los territorios y los espacios, entendiendo y aprendiendo de los procesos y de los viajes personales.
“El único equipaje es la vida y los sueños” y. “Viaja solo quien sabe irse”, pero ¿podrá nuestro viaje llevarnos al cielo?

Tartana és un espectacle que conjumina investigació sobre la tècnica de bàscula coreana, equilibris sobre mans i humor, en una escena enquadrada per una furgoneta que fa de suport on es desenvolupa una composició acrobàtica i molt més. Una proposta de caràcter fresc i desenfadat amb la qual viure el risc d'un alt nivell tècnic i amb la qual emocionar-te per la complicitat de tres acròbates que tracten de resoldre conflictes tan absurds com divertits. De principi a fi, Tartana et fa partícip dels seus jocs ¨bojos¨, amb els quals no sabràs si contindre l'alé o contindre el riure.

GALA INAUGURAL DE LA V EDICIÓ DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CIRC DE VALÈNCIA
Mundo Chillón ens farà gaudir amb el seu xicotet gran bingo musical al que se sumaran els seus extraordinaris convidats amb les seues fantabuloses actuacions: “Rècords” del trio Tókà (Tókà Circ) i “Xurxo, el pallasso”, de David Durán.

Hidrática es una pieza interdisciplinar no realista. Es un espectáculo de teatro físico, circo mínimo, manipulación de objeto y videoproyecciones.

Se construye a través de diferentes escenas independientes que, de forma sutil, hablan de la relación entre el humano y el agua.

Las escenas pasan de la cotidianeidad a la abstracción y invitan a imaginar nuestra actual y futura relación con el agua.
Un personaje atemporal en una habitación surrealista concebida como dispositivo ecológico que colecta, filtra y recicla agua; Una mujer o un pájaro, la purificación o la sed, la ligereza o la pesadez.

Plantea escenas concretas, soluciones practicas y escenas oníricas, sueños de agua amiga, incubos de agua ausente.

Al Japó existeix un art mil·lenari denominat Kintsugi. Quan es trenca una peça de ceràmica es repara amb resina i pols d'or convertint-la així en una peça única, donant-li una nova estètica i un nou valor. Les cicatrius es converteixen en bellesa gràcies al procés de reparació i transformació.

Els éssers humans actuem al revés i sovint, per a no patir, evitem mostrar les nostres cicatrius amagant-nos darrere d'una cuirassa. Aquest espectacle vol ser un Kintsukoroi que permeta abraçar els nostres sofriments i errors, per a acceptar-los i embellir-los.

Cuirassa Oberta és una reflexió sobre la resiliència i la força de voluntat. Una espenta a mirar-nos dins, a definir les nostres cicatrius emocionals i físiques per a continuar creixent i evolucionant.

Cuirassa Oberta és el primer espectacle de la companyia Cia. Marilén Ribot, un espectacle de creació pròpia que naix de la necessitat personal de llançar-se a la creació i afrontar temes íntims i universals, que poden ser tractats des de la bellesa del llenguatge físic que harmonitza tècniques de circ i escriptura dramàtica.

Una peça que entremescla el cos i la paraula, apostant per construir noves dramatúrgies a partir de diverses disciplines escèniques com la música, poesia visual, el moviment i la performance amb disciplines circenses com:

Equilibri sobre botelles de cristall.
Roda Cyr
Prisma Aeri
Llançament de ganivets
Faquirisme

L’acció senzilla és, per a nosaltres, la lupa de les sensacions.
Un espectacle que, amb la seua aparent simplicitat, ens apropa a la complexitat de l’acceptació a un mateix.
El tema és la seua presència, la nostra presència. El subjecte són els cossos de tots els presents.
Simple, poètic, profund i amb tocs d’humor.

¡Es aquí y ahora! pero no hay nada, ni nadie...
un espacio indefinido y la cadena de miradas expectantes e impacientes se rompe por la aparición de un músico...
La desnudez de su melodía y su movimiento crea una pista circular Y poco a poco van apareciendo desde la multitud una comparsa de acróbatas...
Ellos le seguirán por un recorrido donde el espacio público será su escenario y el mobiliario urbano su escenografía, resurgiendo las costumbres y tradiciones del lugar.
Los espectadores disfrutarán de la risa, la colectividad y las proezas de los cuerpos en movimiento.
Un espectáculo itinerante único e irrepetible, hecho a medida de las calles y plazas por donde van pasando...
¡Circo en estado puro!

Foraster i forastera es mouen per un estrany món. Marcats pel color blanc i pel color roig, volen aproximar-se des de la curiositat, la diferència, el joc… i provocaran les combinacions més divertides. Sensible i tendre, descarat i alegre, Rojo estándar deixa empremta en la retina, en la memòria i en el cor.

Aquesta unió entre el circ i la dansa ha aconseguit el reconeixement i goig de milers de persones de totes les edats, en la seua extensa gira per festivals i programacions de temporada, a Espanya i Europa.

Desproveïts de tot excepte de nosaltres mateixos, l'eterna cerca per deslliurar-nos de les aparences, els prejudicis i els rols, mostrant-nos nus i vulnerables al món, on sempre trobarem a l'altre en moments de dubte o perill. La cerca d'equilibri entre el risc, el ritme, l'estètic i l'humor. La companyia se submergeix en un nou camí, fent un pas del rígid al flexible, DESproVISTO és una obra de circ contemporani que vol arribar a l'espectador en fons i forma, on els artistes s'allunyaran d'una massa despersonalitzada, transformant-se en un grup on acrobàcies, torres humanes i salts mortals formaran part del seu llenguatge comú. Una obra que manté l'essència dels anteriors treballs de la companyia, destacats per un alt nivell tècnic i acrobàtic.

HOME es un espectáculo para compartir risas.
Risas de verdad, de las que nos remueven por dentro y nos hacen sentir a gusto.
Una casa en plena calle, donde dos personajes nos abren las puertas a su intimidad.
Descubrimos su drama, su soledad y su forma de sobrevivir a ella.
“Con HOME pretendo mostrar, a través de situaciones cotidianas, la enorme falta de comunicación que puede existir entre dos
personas que comparten el mismo espacio, incluso comparten una vida”.

A este drama, que la mayoría de nosotros hemos vivido alguna vez, Cristina Solé lo coge, le da la vuelta, lo transforma y consigue su objetivo : que seamos capaces de mirarlo, compartirlo y REÍRNOS de él.

Tota acció o decisió pasa prèviament pel nostre imaginari, ens projectem dins del nostre pensament. ..
Per tant, què important és el poder de la nostra imaginació a l'hora de traçar el nostre camí? Què passaria si un dia la imaginació desapareguera?
La crisi de la Imaginació és un espectacle de circ contemporani, dansa i marionetes surrealistes, en el qual dos personatges ens submergeixen en un món oníric i al mateix temps tragicòmic, on el moviment corporal és protagonista d'una història fantàstica que posa a prova la seua realitat i qüestiona els límits entre el possible i l'impossible.

Llar (hogar en valenciano) es el encuentro de la arquitectura y las artes circenses con la madera como protagonista. La búsqueda y construcción de un refugio, una morada, una choza, el espacio donde uno habita y siente seguridad y calma.
El malabarista construye mediante equilibrios de elementos de madera para llegar a la estabilidad de los elementos creando así un lenguaje propio lleno de sorpresas. A través de diferentes técnicas circenses el espectáculo nos invita a reflexionar sobre nuestras raíces y los lugares que habitamos.
Este espectáculo es el resultado de un largo proceso de investigación y experimentación cuya inspiración ha venido principalmente de las diferentes disciplinas artísticas.
Se trata un espectáculo original, único e innovador para todos los públicos que combina humor, originalidad, ritmo y depurada técnica de malabares. Este espectáculo ha obtenido el premio al “Mejor Espectáculo de Circo” y el premio a “Mejor Artista de Circo” en los Premios IVC 2024 a las Artes Escénicas Valencianas.

Un gran artista que porta anys treballant en el seu nou espectacle per fi té l'oportunitat d'estrenar-lo, però hi ha un xicotet problema: els seus dos nous ajudants, que intentaran fer-ho tan bé com siga possible per a estar a l'altura.

Aconseguiran traure l'espectacle avant o serà un autèntic fracàs?

Un personatge inquietant en el llindar de la bogeria busca un principi de certesa en un món que es deforma i ens convida a qüestionar el nostre concepte de realitat en un joc d'espills on tot i res és i no és el que sembla. En aquesta cerca delirant aniran apareixent nous personatges sorgits d'universos dispars, composant un deliri col·lectiu de soledats compartides.
La fantasia, la metàfora, el teatre i allò comú cavalcant junts en un caòtic viatge.
Circ, teatre, moviment, música i poesia visual al servei d'una dramatúrgia quasi cinematogràfica, que a través de l'absurd i el drama, aconseguirà descol·locar-nos i trencar el quadre del possible. Busquem la transformació dels elements circenses i els seus usos.
Entenem el circ com la capacitat de jugar amb la fragilitat i el límit, tant a nivell tècnic com escènic. Treballem amb dramatúrgies no lineals, que accepten diferents lectures i acumulen diverses capes de significat. L'absurd és un vector articulador tant del contingut com de l'estructura de l'obra. Plantegem una proposta escènica que trenque els patrons de comprensió del públic, no contextualitzem l'espai ni el temps, deixant així que l'espectador/a connecte amb l'escena des de la seua pròpia projecció.

Desempolsant és un espectacle de circ contemporani per a tots els públics . El seu interés estètic resideix en els nombrosos jocs visuals presents durant l'espectacles a través d'acrobàcies, equilibri sobre mans, malabars i trapezi units a la intriga i l'humor.
Anetta visita el que havia sigut el seu refugi anys arrere, ara un lloc trist i descurat cobert de pols i oblit. El que sembla un munt d'andròmines desperta records que estan arraconats en la seua memòria i així comença un viatge al passat.
Aquesta volta a les arrels li retorna una part d'ella que per un temps s'havia perdut. I és que, a vegades, mirar arrere et fa veure gràcies a que eres qui eres hui. I també a pesar que has arribat on has arribat.

Un fontanero atípico con múltiples habilidades, un idiota fuera de serie con la caja de herramientas llena de sorpresas. Un recital cómico-circense donde música, clown, malabares, poesía y equilibrios imposibles dejarán mas de una boca abierta y alguna que otra carcajada en el aire.
Un espectáculo de autor, original, de los que no se ven por la tele!
“Y así, tras mucha trajinería, reparaciones, grifos y averías,
inundaron de pasión y talento, el circo con la fontanería.”

L'Atònita és la innocència acarnissada, l'esperada tossuda, la nostàlgia epidèrmica… una somiadora amb els genolls pelats… Viu en un temps suspés entre l'ahir i el hui, eixamplant tant com pot la fina frontera entre l'ara i l'abans. La fantasia és el remei que li permet transitar el dol i acceptar la mutació.
Una sacsejada sensible i clownesca sobre l'enyorança, la memòria i l'oblit.
Allí on l'absència esdevé personatge, el silenci alça la veu.
Com a través d'una obsessió plàstica, un treball de flexibilitat i de manipulació d'objectes es pot arribar a crear la il·lusió de l'altre?
Un buit vertiginós enfront d'una bogeria fantasiosa.
No sempre sabem com afrontar els obstacles de la vida. La mort, real o simbòlica, és una pèrdua que ens obliga a reposicionar-nos. Parlar d'un tema que cadascun passa com pot: la pèrdua d'un ésser estimat. Tractar un tema sensible a través d'un ser hipersensible.
Un clown que viu en el temps suspés per l'expectació i l'esperança.

No Matalàs es un espectáculo de circo tétrico y misterioso apto para toda la familia. Está inspirado en la fantasía de Tim Burton, en el humor de Richard Adams y en la leyenda japonesa del hilo rojo.
Dos personajes excéntricos del siglo XIX os presentarán su mundo mágico y os narrarán su poema sobre la independencia y la
dependencia del ser humano a través del clown, la belleza y la ironía de sus juegos delirantes entre la vida y la muerte.
Es una comédia fantasmal que hará reir y pasar un buen rato tanto a adultos como a niños a través del trapecio, la escalera libre, la faja castellera, el teatro, la danza y acompañados del sonido del Theremin.

Seu-te! és un espectacle de circ per a grans i xicotets, que a través d'un objecte quotidià (les cadires), conta una bella història, apostant per la innovació i l'ús de nous llenguatges en la creació, sense abandonar la tradició i l'arrelament. La companyia Acrobacia Mínima aconsegueix amb aquest, el seu primer espectacle, crear un commovedor conjunt circense que juga amb l'humor, l'harmonia i la tendresa.
Acrobàcies, verticals, salts, equilibris i participació del públic, tot en una cuidada dramatúrgia.
Un treball de recerca que aconsegueix atrapar a l'espectador amb la seua delicada estètica.

Grands són Teresseta i Poso, dos octogenaris amb molta energia, que arriben a la ciutat per a remoure la consciència de la gent, mobilitzar-se i mobilitzar a la ciutadania i així combatre les injustícies socials del segle XXI.
Amb molt d'humor i energia creen situacions estrafolàries i una mica surrealistes, sempre deixant un missatge encaminat cap a la justícia social, el civisme i la sostenibilitat. Amb aquest propòsit, interactuen amb tot allò que troben al seu voltant. Així, tal com feia «L'Equip A», si GRANDS troben una causa en el recorregut per la qual lluitar... La fan seua!

Ven a tocar el circo con las manos!
Una actividad lúdica donde descubrir los elementos del circo mediante el juego y la experimentación. Conoceremos las técnicas básicas de los malabares, las acrobacias y los equilibrios en un ambiente divertido y participativo. Orientada a niños y niñas y familiares para jugar todas juntas.
Todo el mundo puede ser artista por un día!

El canvi és possible: “Només hem de tornar arrere i escoltar el que ens van dir els 80's”

De pare domador de foques i mare costurera, Eddy Eighty es va criar viatjant i des de jovenet sempre va tindre un somni: “Portar la música dels 80 al món del circ.”

Al llarg d'aquesta entranyable història el nostre protagonista, amb tècniques com els equilibris, malabars, verticals, dansa... sorprendrà el públic creant un ambient d'humor, amor i participació.

Vine a tocar el circ amb les mans!
Una activitat lúdica on descobrir els elements del circ mitjançant el joc i l'experimentació. Coneixerem les tècniques bàsiques dels malabars, les acrobàcies i els equilibris en un ambient divertit i participatiu. Orientada a xiquets i xiquetes i familiars per a jugar totes juntes.
Tothom pot ser artista per un dia!

OBJECTIUS
Conèixer els elements del circ.
Experimentar, jugar i estimular la curiositat.
Utilitzar els jocs malabars, equilibris, i acrobàcies com activitat lúdica per a oferir alternatives d'oci i temps lliure.
Crear un ambient de diversió on aprendre mitjançant el joc.

METODOLOGIA
El taller s'inicia amb la presentació dels materials. És interessant que xiquets i xiquetes aprenguen el nom de cada element (maces, diàbolo, cèrcols, plat xinès, pilotes, slack line, rulo taula, etc.)
Amb els elements repartits per l'espai a mode d'estacions, els xiquets i les xiquetes van girant per cada lloc, jugant i experimentant amb ells. Els monitors i monitores ajuden a descobrir el funcionament de cadascun.
Els xiquets i xiquetes jugaran i provaran tots els elements, coneixeran el món del circ i seran artistes per un dia, de la forma més divertida i creativa.

Baktana és una finestra sobre la trobada lluny de ser evident, de dos homes.

Un, malabarista i obsessionat pel seu món d'objectes volants, es comunica manipulant les seues masses.
L'altre, acròbata, s'expressa a través del moviment.
De malentesos a preguntes, la seua curiositat els porta a una trobada silenciosa del qual sorgeix el desig d'anar cap a l'altre.

Aquest espectacle ha estat nominat en els últims premis de l’IVC a Millor espectacle de carrer i Itamar Glucksmann com a millor intèrpret de circ.

¿Por qué sentimos vértigo si sabemos que debajo hay red?
No sabemos hacia dónde vamos pero sí que a algún lugar vamos a llegar.
Algo nace y muere en cada ciclo que vivimos, sostener y dejarse caer en un loop de relaciones humanas.
En este espectáculo recuperamos la simbología de mitologías antiguas y damos forma a un universo complejo y bello, dónde se funde lo onírico con lo mundano. Un mundo suspendido lleno de celebración, música, flores, arte plástico, malabares, aéreos y mucho más.
Todo está en el aire... no es solo un espectáculo de fin de un proceso formativo, es un salto sin red, una despedida de lo
conocido, una bienvenida al vértigo de lo que viene.

Zenit: Què fer després d'arribar a dalt de tot? Què significa estar a dalt i estar a baix? A on podem dirigir-nos quan hem arribat a dalt de tot del camí?
Les/els alumnes del segon any de la Formació Professional en Arts Circenses de CREAT investiguen entorn del concepte de Zenit, en una creació col·lectiva que els portarà per diferents camins, cap a l'assolible.

Un univers on acrobàcies, tècniques aèries i malabars, es mesclen amb l'humor, la malenconia i el vertigen. Un lloc on totes ens podrem veure reflectides, perquè al cap i a la fi, què és la nostra societat, sinó un conjunt d'individualitats que es busquen a si mateixes?.

BIMSA DE FKANYS es tracta de la carta de presentació del 2n any de la Formació Professional Preparatòria en Arts Circenses de CREAT 21/22, escola de circ a València.

Un Territorio para unir lo fragmentado, un espacio donde la provocación y el amor son constantes. Y la toxicidad va de la mano. En un dúo de circo salvaje y vuelos arriesgados, nos atrevemos a correr riesgos y no tenemos miedo de asumir toda la responsabilidad y la imprudencia y nuestra práctica indisciplinada.
Queremos convertir la piedra en po.

En un món on impera la raó només els somiadors sobreviuen i que millor que un valent idiota per a somiar alt. CARMAN transforma el carrer i li la retorna als seus habitants a través d'un espectacle únic, on un cotxe icònic, un seat 600, adquireix personalitat fins a acabar realitzant una impressionant rutina que li portarà a recuperar el lloc en la història que mai degué perdre.

CARMAN és una comèdia de carrer per a un showman i un seat 600, un divertit espectacle per a tots els públics en el qual un cotxe icònic en la mobilitat cobra vida i acabarà per conduir sense conductor en una rutina musical i circense que pot portar-los a Eurovisió.

L'hàbitat natural de qualsevol pallasso és l'escenari, amb el seu públic. Però, què passa quan es queda sol? És darrere de les cortines on es mescla la persona i el personatge. On es desdibuixa la línia que els separa. Uns llimbs que no són ni l'escenari ni la vida real. És en eixa frontera on té lloc aquest espectacle.

Passen i vegen la intimitat d'aquest artista, les seues il·lusions i les seues pors. Vegen com es defensa de la soledat i la rutina amb imaginació i humor.

Passen i vegen el que ningú veu. Una persona davant si mateixa. Un actor sense públic, un pallasso quan ningú l’observa.

Una tecnología salvaje crece sin medida entre los juncos y la biodiversidad de un pantano donde hace tiempo vive una familia de artistas de circo. El paisaje está dominado por Alexa, una inteligencia artificial que pone a prueba el comportamiento de los humanos. ¿Cómo reaccionarán cuando vean que las cigüeñas ya no vivirán más en sus nidos?
La compañía Psirc, con un tono lúdico y cinematográfico, plantea con humor cómo pensar los nuevos paradigmas de la existencia.

En clau d'humor i de celebració, dos acròbates s'embarquen en un viatge de transformació personal. A poc a poc, aquests canvis es tradueixen en una alteració de l'espai escènic que dona lloc a la seua reconstrucció individual. Els personatges de Lucas i Max s'articulen en un (des)muntatge de contraposicions i (des)acords. L'un, motivat per un afany de superació constant i l'altre, per la cerca de conformitat, estabilitat i equilibri. Aquestes dues inèrcies desencadenen una serie de situacions estranyants alhora que poètiques arran de les seues crisis d'edat. Des de la disciplina de trampolí/llit elàstic, exploren les seues pors i desitjos davant el pas del temps i la deterioració del cos. En un joc d'espills alhora còmic i dramàtic, Lucas i Max extrapolen a l'espectador/a les seues (in)adaptacions a un nou cicle de vida.

“Caso Enterrado" es una pieza de circo y danza donde el público se convierte accidentalmente en testigo del naufragio de una familia en apariencia impecable. Se abre la puerta de una casa en la que los cuerpos ausentes navegan entre el caos, instantes de lucidez y disociación total. La acumulación de detalles horripilantes y peripecias deja poco a poco filtrar el malestar de la familia más funcional de la Península Ibérica.
Es un espectáculo de comedia y misterio. El Ficus bicentenario de la Familia de la Cruz ha sido presuntamente asesinado, y las cuatro sospechosas principales son las excéntricas integrantes de la familia. A medida que el caso avanza, secretos familiares y tensiones salen a la luz.
Con humor ácido y situaciones absurdas, el público se convierte en la “vecina cotilla”, intentando descubrir quién es el culpable. Un enigma lleno de intriga y personajes impredecibles.

Rámper va ser el pallasso més famós de l'Espanya dels anys 20 i 30. Va arribar a tindre un dibuix animat amb la seua cara, discos gravats amb els seus acudits, botelles d'anís amb el seu nom com a marca, i una pel·lícula que protagonitzava. Però el seu “més difícil encara” va ser continuar treballant amb l'arribada de la guerra i tractar de sostindre's damunt dels escenaris després.

En aquest monòleg, Rámper i Ramón, l'home que l'interpretava, es troben deambulant pels teatres buscant a algú que vulga escoltar la seua història, més de cinquanta anys després de la seua mort.

Rámper: vida i mort d'un pallasso és, sobretot, un homenatge al pallasso Rámper i al Ramón Álvarez Escudero que li donava vida. Retornar la seua història als escenaris suposa, a més d'un acte poètic, un acte de justícia. Perquè considerem necessari no deixar en l'oblit a qui va transformar la incertesa en riure durant tants anys a Espanya. La història de Rámper és també una història sobre l'efímer de la fama, el riure, el dolor, la vida en un escenari i la memòria.

Esta es la primera de las maravillas que se puede disfrutar en el interior de la caravana, nueva sala rodante.
El 18 de julio de 1936, la troupe del Circo Anastasini llegó a Lodosa (Navarra) y desapareció sin dejar rastro. Dicen que algunos fueron fusilados y que el resto fueron obligados a entretener a la tropa. Mediante el lenguaje de los objetos, la narradora Olvido Flores cuenta una historia de belleza amarga, poesía, circo y guerra, dentro de una caravana que quiere ser un homenaje a la memoria, y a aquellas personas olvidadas a las que nadie llevó flores.

El Circo Anastasini, una troupe de más de 50 artistas, hacía su gira por el norte de España y apagaron sus luces bailando con la muerte. Olvido Flores nos acerca los testimonios de las personas que vivieron los acontecimientos sucedidos en Lodosa (Navarra) en julio de 1936 y que todavía guardan el recuerdo.Dicen que algunos fueron fusilados y que el resto fueron obligados a entretener a la tropa. Mediante el lenguaje de los objetos, la narradora Olvido Flores cuenta una historia de belleza amarga, poesía, circo y guerra, que quiere ser un homenaje a la memoria, y a aquellas personas olvidadas a las que nadie llevó flores.

Ningú sap què passa amb les princeses quan es tanca el llibre. Segurament ens sorprendríem en llegir totes les segones parts que no han sigut escrites. Perquè les històries continuen i pot ser que no passem la vida menjant perdius.
Una sala d'espera. Un forn a 200 graus. Una màquina d'escriure. El so d'unes sabates de taló. Una corda umbilical. 250 g de farina de blat. Un trapezi envellit. Dos cabells trenats. Una taula, un tamboret, un florer, una rosa. Un món ideal.
En un univers atemporal, MASA MADRE ens evoca allò que ens manté vius, en constant desenvolupament, qüestionant si el destí de les persones és nàixer, reproduir-se o no i envellir fins a morir.

Akri es un solo de circo de un acróbata y una escalera que explora el concepto de “linde” para reflexionar sobre los momentos de cambio y transformación personales. La escalera es el núcleo sobre el que gravita la pieza, tanto a nivel físico como a nivel dramatúrgico i temático. Pues esta escalera de 22 peldaños no es solamente escenografía y aparato de circo a la vez, sino que además, es doblemente simbólica.